Conjugation of haver

haver = to have (auxiliary)

  • Second-conjugation verb (-re, -er), irregular
  • Gerund : havent
  • Past participle : hagut, haguda, haguts, hagudes

Indicatiu Indicative

Present Present

  • jo he
  • tu has
  • ell, ella, vostè ha
  • nosaltres hem
  • vosaltres heu
  • ells, elles, vostès han

Imperfet Imperfect

  • jo havia
  • tu havies
  • ell, ella, vostè havia
  • nosaltres havíem
  • vosaltres havíeu
  • ells, elles, vostès havien

Passat perifràstic Periphrastic past (the everyday past)

  • jo vaig haver
  • tu vas haver
  • ell, ella, vostè va haver
  • nosaltres vam haver
  • vosaltres vau haver
  • ells, elles, vostès van haver

Also: vares, vàrem, vàreu, varen.

Passat simple Simple past (written)

  • jo haguí
  • tu hagueres
  • ell, ella, vostè hagué
  • nosaltres haguérem
  • vosaltres haguéreu
  • ells, elles, vostès hagueren

Futur Future

  • jo hauré
  • tu hauràs
  • ell, ella, vostè haurà
  • nosaltres haurem
  • vosaltres haureu
  • ells, elles, vostès hauran

Condicional Conditional

  • jo hauria
  • tu hauries
  • ell, ella, vostè hauria
  • nosaltres hauríem
  • vosaltres hauríeu
  • ells, elles, vostès haurien

Perfet Present perfect

  • jo he hagut
  • tu has hagut
  • ell, ella, vostè ha hagut
  • nosaltres hem hagut
  • vosaltres heu hagut
  • ells, elles, vostès han hagut

Plusquamperfet Pluperfect

  • jo havia hagut
  • tu havies hagut
  • ell, ella, vostè havia hagut
  • nosaltres havíem hagut
  • vosaltres havíeu hagut
  • ells, elles, vostès havien hagut

Passat anterior perifràstic Periphrastic past anterior

  • jo vaig haver hagut
  • tu vas haver hagut
  • ell, ella, vostè va haver hagut
  • nosaltres vam haver hagut
  • vosaltres vau haver hagut
  • ells, elles, vostès van haver hagut

Passat anterior Past anterior

  • jo haguí hagut
  • tu hagueres hagut
  • ell, ella, vostè hagué hagut
  • nosaltres haguérem hagut
  • vosaltres haguéreu hagut
  • ells, elles, vostès hagueren hagut

Futur perfet Future perfect

  • jo hauré hagut
  • tu hauràs hagut
  • ell, ella, vostè haurà hagut
  • nosaltres haurem hagut
  • vosaltres haureu hagut
  • ells, elles, vostès hauran hagut

Condicional perfet Conditional perfect

  • jo hauria hagut
  • tu hauries hagut
  • ell, ella, vostè hauria hagut
  • nosaltres hauríem hagut
  • vosaltres hauríeu hagut
  • ells, elles, vostès haurien hagut

Subjuntiu Subjunctive

Present Present

  • jo hagi
  • tu hagis
  • ell, ella, vostè hagi
  • nosaltres hàgim
  • vosaltres hàgiu
  • ells, elles, vostès hagin

Imperfet Imperfect

  • jo hagués
  • tu haguessis
  • ell, ella, vostè hagués
  • nosaltres haguéssim
  • vosaltres haguéssiu
  • ells, elles, vostès haguessin

Perfet Perfect

  • jo hagi hagut
  • tu hagis hagut
  • ell, ella, vostè hagi hagut
  • nosaltres hàgim hagut
  • vosaltres hàgiu hagut
  • ells, elles, vostès hagin hagut

Plusquamperfet Pluperfect

  • jo hagués hagut
  • tu haguessis hagut
  • ell, ella, vostè hagués hagut
  • nosaltres haguéssim hagut
  • vosaltres haguéssiu hagut
  • ells, elles, vostès haguessin hagut

Imperatiu Imperative

This verb has no imperative.

Central Catalan forms, following the Institut d’Estudis Catalans standard (2017 spelling).