Conjugation of sospitar

sospitar = to suspect

  • First-conjugation verb (-ar), regular
  • Gerund : sospitant
  • Past participle : sospitat, sospitada, sospitats, sospitades
  • Conjugated like cantar

Indicatiu Indicative

Present Present

  • jo sospito
  • tu sospites
  • ell, ella, vostè sospita
  • nosaltres sospitem
  • vosaltres sospiteu
  • ells, elles, vostès sospiten

Imperfet Imperfect

  • jo sospitava
  • tu sospitaves
  • ell, ella, vostè sospitava
  • nosaltres sospitàvem
  • vosaltres sospitàveu
  • ells, elles, vostès sospitaven

Passat perifràstic Periphrastic past (the everyday past)

  • jo vaig sospitar
  • tu vas sospitar
  • ell, ella, vostè va sospitar
  • nosaltres vam sospitar
  • vosaltres vau sospitar
  • ells, elles, vostès van sospitar

Also: vares, vàrem, vàreu, varen.

Passat simple Simple past (written)

  • jo sospití
  • tu sospitares
  • ell, ella, vostè sospità
  • nosaltres sospitàrem
  • vosaltres sospitàreu
  • ells, elles, vostès sospitaren

Futur Future

  • jo sospitaré
  • tu sospitaràs
  • ell, ella, vostè sospitarà
  • nosaltres sospitarem
  • vosaltres sospitareu
  • ells, elles, vostès sospitaran

Condicional Conditional

  • jo sospitaria
  • tu sospitaries
  • ell, ella, vostè sospitaria
  • nosaltres sospitaríem
  • vosaltres sospitaríeu
  • ells, elles, vostès sospitarien

Perfet Present perfect

  • jo he sospitat
  • tu has sospitat
  • ell, ella, vostè ha sospitat
  • nosaltres hem sospitat
  • vosaltres heu sospitat
  • ells, elles, vostès han sospitat

Plusquamperfet Pluperfect

  • jo havia sospitat
  • tu havies sospitat
  • ell, ella, vostè havia sospitat
  • nosaltres havíem sospitat
  • vosaltres havíeu sospitat
  • ells, elles, vostès havien sospitat

Passat anterior perifràstic Periphrastic past anterior

  • jo vaig haver sospitat
  • tu vas haver sospitat
  • ell, ella, vostè va haver sospitat
  • nosaltres vam haver sospitat
  • vosaltres vau haver sospitat
  • ells, elles, vostès van haver sospitat

Passat anterior Past anterior

  • jo haguí sospitat
  • tu hagueres sospitat
  • ell, ella, vostè hagué sospitat
  • nosaltres haguérem sospitat
  • vosaltres haguéreu sospitat
  • ells, elles, vostès hagueren sospitat

Futur perfet Future perfect

  • jo hauré sospitat
  • tu hauràs sospitat
  • ell, ella, vostè haurà sospitat
  • nosaltres haurem sospitat
  • vosaltres haureu sospitat
  • ells, elles, vostès hauran sospitat

Condicional perfet Conditional perfect

  • jo hauria sospitat
  • tu hauries sospitat
  • ell, ella, vostè hauria sospitat
  • nosaltres hauríem sospitat
  • vosaltres hauríeu sospitat
  • ells, elles, vostès haurien sospitat

Subjuntiu Subjunctive

Present Present

  • jo sospiti
  • tu sospitis
  • ell, ella, vostè sospiti
  • nosaltres sospitem
  • vosaltres sospiteu
  • ells, elles, vostès sospitin

Imperfet Imperfect

  • jo sospités
  • tu sospitessis
  • ell, ella, vostè sospités
  • nosaltres sospitéssim
  • vosaltres sospitéssiu
  • ells, elles, vostès sospitessin

Perfet Perfect

  • jo hagi sospitat
  • tu hagis sospitat
  • ell, ella, vostè hagi sospitat
  • nosaltres hàgim sospitat
  • vosaltres hàgiu sospitat
  • ells, elles, vostès hagin sospitat

Plusquamperfet Pluperfect

  • jo hagués sospitat
  • tu haguessis sospitat
  • ell, ella, vostè hagués sospitat
  • nosaltres haguéssim sospitat
  • vosaltres haguéssiu sospitat
  • ells, elles, vostès haguessin sospitat

Imperatiu Imperative

Imperatiu Imperative

  • tu sospita
  • vostè sospiti
  • nosaltres sospitem
  • vosaltres sospiteu
  • vostès sospitin

Central Catalan forms, following the Institut d’Estudis Catalans standard (2017 spelling).

Verbs conjugated like cantar