Present Présent
- jo sospito
- tu sospites
- ell, ella, vostè sospita
- nosaltres sospitem
- vosaltres sospiteu
- ells, elles, vostès sospiten
Conjugaison du verbe sospitar
sospitar = soupçonner
- Verbe de la 1re conjugaison (-ar), régulier
- Gérondif : sospitant
- Participe : sospitat, sospitada, sospitats, sospitades
- Se conjugue comme cantar
Indicatiu Indicatif
Imperfet Imparfait
- jo sospitava
- tu sospitaves
- ell, ella, vostè sospitava
- nosaltres sospitàvem
- vosaltres sospitàveu
- ells, elles, vostès sospitaven
Passat perifràstic Passé périphrastique (le passé courant)
- jo vaig sospitar
- tu vas sospitar
- ell, ella, vostè va sospitar
- nosaltres vam sospitar
- vosaltres vau sospitar
- ells, elles, vostès van sospitar
Aussi : vares, vàrem, vàreu, varen.
Passat simple Passé simple (écrit)
- jo sospití
- tu sospitares
- ell, ella, vostè sospità
- nosaltres sospitàrem
- vosaltres sospitàreu
- ells, elles, vostès sospitaren
Futur Futur
- jo sospitaré
- tu sospitaràs
- ell, ella, vostè sospitarà
- nosaltres sospitarem
- vosaltres sospitareu
- ells, elles, vostès sospitaran
Condicional Conditionnel
- jo sospitaria
- tu sospitaries
- ell, ella, vostè sospitaria
- nosaltres sospitaríem
- vosaltres sospitaríeu
- ells, elles, vostès sospitarien
Perfet Passé composé
- jo he sospitat
- tu has sospitat
- ell, ella, vostè ha sospitat
- nosaltres hem sospitat
- vosaltres heu sospitat
- ells, elles, vostès han sospitat
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo havia sospitat
- tu havies sospitat
- ell, ella, vostè havia sospitat
- nosaltres havíem sospitat
- vosaltres havíeu sospitat
- ells, elles, vostès havien sospitat
Passat anterior perifràstic Passé antérieur périphrastique
- jo vaig haver sospitat
- tu vas haver sospitat
- ell, ella, vostè va haver sospitat
- nosaltres vam haver sospitat
- vosaltres vau haver sospitat
- ells, elles, vostès van haver sospitat
Passat anterior Passé antérieur
- jo haguí sospitat
- tu hagueres sospitat
- ell, ella, vostè hagué sospitat
- nosaltres haguérem sospitat
- vosaltres haguéreu sospitat
- ells, elles, vostès hagueren sospitat
Futur perfet Futur antérieur
- jo hauré sospitat
- tu hauràs sospitat
- ell, ella, vostè haurà sospitat
- nosaltres haurem sospitat
- vosaltres haureu sospitat
- ells, elles, vostès hauran sospitat
Condicional perfet Conditionnel passé
- jo hauria sospitat
- tu hauries sospitat
- ell, ella, vostè hauria sospitat
- nosaltres hauríem sospitat
- vosaltres hauríeu sospitat
- ells, elles, vostès haurien sospitat
Subjuntiu Subjonctif
Present Présent
- jo sospiti
- tu sospitis
- ell, ella, vostè sospiti
- nosaltres sospitem
- vosaltres sospiteu
- ells, elles, vostès sospitin
Imperfet Imparfait
- jo sospités
- tu sospitessis
- ell, ella, vostè sospités
- nosaltres sospitéssim
- vosaltres sospitéssiu
- ells, elles, vostès sospitessin
Perfet Passé
- jo hagi sospitat
- tu hagis sospitat
- ell, ella, vostè hagi sospitat
- nosaltres hàgim sospitat
- vosaltres hàgiu sospitat
- ells, elles, vostès hagin sospitat
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo hagués sospitat
- tu haguessis sospitat
- ell, ella, vostè hagués sospitat
- nosaltres haguéssim sospitat
- vosaltres haguéssiu sospitat
- ells, elles, vostès haguessin sospitat
Imperatiu Impératif
Imperatiu Impératif
- tu sospita
- vostè sospiti
- nosaltres sospitem
- vosaltres sospiteu
- vostès sospitin
Formes du catalan central, selon la norme de l’Institut d’Estudis Catalans (orthographe de 2017).