Present Présent
- jo absolc
- tu absols
- ell, ella, vostè absol
- nosaltres absolem
- vosaltres absoleu
- ells, elles, vostès absolen
Conjugaison du verbe absoldre
absoldre = absoudre
- Verbe de la 2e conjugaison (-re, -er), irrégulier
- Gérondif : absolent
- Participe : absolt, absolta, absolts, absoltes
- Se conjugue comme resoldre
Indicatiu Indicatif
Imperfet Imparfait
- jo absolia
- tu absolies
- ell, ella, vostè absolia
- nosaltres absolíem
- vosaltres absolíeu
- ells, elles, vostès absolien
Passat perifràstic Passé périphrastique (le passé courant)
- jo vaig absoldre
- tu vas absoldre
- ell, ella, vostè va absoldre
- nosaltres vam absoldre
- vosaltres vau absoldre
- ells, elles, vostès van absoldre
Aussi : vares, vàrem, vàreu, varen.
Passat simple Passé simple (écrit)
- jo absolguí
- tu absolgueres
- ell, ella, vostè absolgué
- nosaltres absolguérem
- vosaltres absolguéreu
- ells, elles, vostès absolgueren
Futur Futur
- jo absoldré
- tu absoldràs
- ell, ella, vostè absoldrà
- nosaltres absoldrem
- vosaltres absoldreu
- ells, elles, vostès absoldran
Condicional Conditionnel
- jo absoldria
- tu absoldries
- ell, ella, vostè absoldria
- nosaltres absoldríem
- vosaltres absoldríeu
- ells, elles, vostès absoldrien
Perfet Passé composé
- jo he absolt
- tu has absolt
- ell, ella, vostè ha absolt
- nosaltres hem absolt
- vosaltres heu absolt
- ells, elles, vostès han absolt
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo havia absolt
- tu havies absolt
- ell, ella, vostè havia absolt
- nosaltres havíem absolt
- vosaltres havíeu absolt
- ells, elles, vostès havien absolt
Passat anterior perifràstic Passé antérieur périphrastique
- jo vaig haver absolt
- tu vas haver absolt
- ell, ella, vostè va haver absolt
- nosaltres vam haver absolt
- vosaltres vau haver absolt
- ells, elles, vostès van haver absolt
Passat anterior Passé antérieur
- jo haguí absolt
- tu hagueres absolt
- ell, ella, vostè hagué absolt
- nosaltres haguérem absolt
- vosaltres haguéreu absolt
- ells, elles, vostès hagueren absolt
Futur perfet Futur antérieur
- jo hauré absolt
- tu hauràs absolt
- ell, ella, vostè haurà absolt
- nosaltres haurem absolt
- vosaltres haureu absolt
- ells, elles, vostès hauran absolt
Condicional perfet Conditionnel passé
- jo hauria absolt
- tu hauries absolt
- ell, ella, vostè hauria absolt
- nosaltres hauríem absolt
- vosaltres hauríeu absolt
- ells, elles, vostès haurien absolt
Subjuntiu Subjonctif
Present Présent
- jo absolgui
- tu absolguis
- ell, ella, vostè absolgui
- nosaltres absolguem
- vosaltres absolgueu
- ells, elles, vostès absolguin
Imperfet Imparfait
- jo absolgués
- tu absolguessis
- ell, ella, vostè absolgués
- nosaltres absolguéssim
- vosaltres absolguéssiu
- ells, elles, vostès absolguessin
Perfet Passé
- jo hagi absolt
- tu hagis absolt
- ell, ella, vostè hagi absolt
- nosaltres hàgim absolt
- vosaltres hàgiu absolt
- ells, elles, vostès hagin absolt
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo hagués absolt
- tu haguessis absolt
- ell, ella, vostè hagués absolt
- nosaltres haguéssim absolt
- vosaltres haguéssiu absolt
- ells, elles, vostès haguessin absolt
Imperatiu Impératif
Imperatiu Impératif
- tu absol
- vostè absolgui
- nosaltres absolguem
- vosaltres absoleu
- vostès absolguin
Formes du catalan central, selon la norme de l’Institut d’Estudis Catalans (orthographe de 2017).