Present Présent
- jo atribueixo
- tu atribueixes
- ell, ella, vostè atribueix
- nosaltres atribuïm
- vosaltres atribuïu
- ells, elles, vostès atribueixen
Conjugaison du verbe atribuir
atribuir = attribuer
- Verbe de la 3e conjugaison (-ir), régulier
- Gérondif : atribuint
- Participe : atribuït, atribuïda, atribuïts, atribuïdes
- Se conjugue comme construir
Verbe inchoatif à radical en voyelle : -eix- au présent et un tréma sur le i (construïm, construït).
Indicatiu Indicatif
Imperfet Imparfait
- jo atribuïa
- tu atribuïes
- ell, ella, vostè atribuïa
- nosaltres atribuíem
- vosaltres atribuíeu
- ells, elles, vostès atribuïen
Passat perifràstic Passé périphrastique (le passé courant)
- jo vaig atribuir
- tu vas atribuir
- ell, ella, vostè va atribuir
- nosaltres vam atribuir
- vosaltres vau atribuir
- ells, elles, vostès van atribuir
Aussi : vares, vàrem, vàreu, varen.
Passat simple Passé simple (écrit)
- jo atribuí
- tu atribuïres
- ell, ella, vostè atribuí
- nosaltres atribuírem
- vosaltres atribuíreu
- ells, elles, vostès atribuïren
Futur Futur
- jo atribuiré
- tu atribuiràs
- ell, ella, vostè atribuirà
- nosaltres atribuirem
- vosaltres atribuireu
- ells, elles, vostès atribuiran
Condicional Conditionnel
- jo atribuiria
- tu atribuiries
- ell, ella, vostè atribuiria
- nosaltres atribuiríem
- vosaltres atribuiríeu
- ells, elles, vostès atribuirien
Perfet Passé composé
- jo he atribuït
- tu has atribuït
- ell, ella, vostè ha atribuït
- nosaltres hem atribuït
- vosaltres heu atribuït
- ells, elles, vostès han atribuït
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo havia atribuït
- tu havies atribuït
- ell, ella, vostè havia atribuït
- nosaltres havíem atribuït
- vosaltres havíeu atribuït
- ells, elles, vostès havien atribuït
Passat anterior perifràstic Passé antérieur périphrastique
- jo vaig haver atribuït
- tu vas haver atribuït
- ell, ella, vostè va haver atribuït
- nosaltres vam haver atribuït
- vosaltres vau haver atribuït
- ells, elles, vostès van haver atribuït
Passat anterior Passé antérieur
- jo haguí atribuït
- tu hagueres atribuït
- ell, ella, vostè hagué atribuït
- nosaltres haguérem atribuït
- vosaltres haguéreu atribuït
- ells, elles, vostès hagueren atribuït
Futur perfet Futur antérieur
- jo hauré atribuït
- tu hauràs atribuït
- ell, ella, vostè haurà atribuït
- nosaltres haurem atribuït
- vosaltres haureu atribuït
- ells, elles, vostès hauran atribuït
Condicional perfet Conditionnel passé
- jo hauria atribuït
- tu hauries atribuït
- ell, ella, vostè hauria atribuït
- nosaltres hauríem atribuït
- vosaltres hauríeu atribuït
- ells, elles, vostès haurien atribuït
Subjuntiu Subjonctif
Present Présent
- jo atribueixi
- tu atribueixis
- ell, ella, vostè atribueixi
- nosaltres atribuïm
- vosaltres atribuïu
- ells, elles, vostès atribueixin
Imperfet Imparfait
- jo atribuís
- tu atribuïssis
- ell, ella, vostè atribuís
- nosaltres atribuíssim
- vosaltres atribuíssiu
- ells, elles, vostès atribuïssin
Perfet Passé
- jo hagi atribuït
- tu hagis atribuït
- ell, ella, vostè hagi atribuït
- nosaltres hàgim atribuït
- vosaltres hàgiu atribuït
- ells, elles, vostès hagin atribuït
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo hagués atribuït
- tu haguessis atribuït
- ell, ella, vostè hagués atribuït
- nosaltres haguéssim atribuït
- vosaltres haguéssiu atribuït
- ells, elles, vostès haguessin atribuït
Imperatiu Impératif
Imperatiu Impératif
- tu atribueix
- vostè atribueixi
- nosaltres atribuïm
- vosaltres atribuïu
- vostès atribueixin
Formes du catalan central, selon la norme de l’Institut d’Estudis Catalans (orthographe de 2017).