Present Présent
- jo concloc
- tu conclous
- ell, ella, vostè conclou
- nosaltres concloem
- vosaltres concloeu
- ells, elles, vostès conclouen
Conjugaison du verbe concloure
concloure = conclure
- Verbe de la 2e conjugaison (-re, -er), irrégulier
- Gérondif : concloent
- Participe : conclòs, conclosa, conclosos, concloses
- Se conjugue comme incloure
Indicatiu Indicatif
Imperfet Imparfait
- jo concloïa
- tu concloïes
- ell, ella, vostè concloïa
- nosaltres concloíem
- vosaltres concloíeu
- ells, elles, vostès concloïen
Passat perifràstic Passé périphrastique (le passé courant)
- jo vaig concloure
- tu vas concloure
- ell, ella, vostè va concloure
- nosaltres vam concloure
- vosaltres vau concloure
- ells, elles, vostès van concloure
Aussi : vares, vàrem, vàreu, varen.
Passat simple Passé simple (écrit)
- jo concloguí
- tu conclogueres
- ell, ella, vostè conclogué
- nosaltres concloguérem
- vosaltres concloguéreu
- ells, elles, vostès conclogueren
Futur Futur
- jo conclouré
- tu conclouràs
- ell, ella, vostè conclourà
- nosaltres conclourem
- vosaltres concloureu
- ells, elles, vostès conclouran
Condicional Conditionnel
- jo conclouria
- tu conclouries
- ell, ella, vostè conclouria
- nosaltres conclouríem
- vosaltres conclouríeu
- ells, elles, vostès conclourien
Perfet Passé composé
- jo he conclòs
- tu has conclòs
- ell, ella, vostè ha conclòs
- nosaltres hem conclòs
- vosaltres heu conclòs
- ells, elles, vostès han conclòs
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo havia conclòs
- tu havies conclòs
- ell, ella, vostè havia conclòs
- nosaltres havíem conclòs
- vosaltres havíeu conclòs
- ells, elles, vostès havien conclòs
Passat anterior perifràstic Passé antérieur périphrastique
- jo vaig haver conclòs
- tu vas haver conclòs
- ell, ella, vostè va haver conclòs
- nosaltres vam haver conclòs
- vosaltres vau haver conclòs
- ells, elles, vostès van haver conclòs
Passat anterior Passé antérieur
- jo haguí conclòs
- tu hagueres conclòs
- ell, ella, vostè hagué conclòs
- nosaltres haguérem conclòs
- vosaltres haguéreu conclòs
- ells, elles, vostès hagueren conclòs
Futur perfet Futur antérieur
- jo hauré conclòs
- tu hauràs conclòs
- ell, ella, vostè haurà conclòs
- nosaltres haurem conclòs
- vosaltres haureu conclòs
- ells, elles, vostès hauran conclòs
Condicional perfet Conditionnel passé
- jo hauria conclòs
- tu hauries conclòs
- ell, ella, vostè hauria conclòs
- nosaltres hauríem conclòs
- vosaltres hauríeu conclòs
- ells, elles, vostès haurien conclòs
Subjuntiu Subjonctif
Present Présent
- jo conclogui
- tu concloguis
- ell, ella, vostè conclogui
- nosaltres concloguem
- vosaltres conclogueu
- ells, elles, vostès concloguin
Imperfet Imparfait
- jo conclogués
- tu concloguessis
- ell, ella, vostè conclogués
- nosaltres concloguéssim
- vosaltres concloguéssiu
- ells, elles, vostès concloguessin
Perfet Passé
- jo hagi conclòs
- tu hagis conclòs
- ell, ella, vostè hagi conclòs
- nosaltres hàgim conclòs
- vosaltres hàgiu conclòs
- ells, elles, vostès hagin conclòs
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo hagués conclòs
- tu haguessis conclòs
- ell, ella, vostè hagués conclòs
- nosaltres haguéssim conclòs
- vosaltres haguéssiu conclòs
- ells, elles, vostès haguessin conclòs
Imperatiu Impératif
Imperatiu Impératif
- tu conclou
- vostè conclogui
- nosaltres concloguem
- vosaltres concloeu
- vostès concloguin
Formes du catalan central, selon la norme de l’Institut d’Estudis Catalans (orthographe de 2017).