Present Présent
- jo duc
- tu duus
- ell, ella, vostè duu
- nosaltres duem
- vosaltres dueu
- ells, elles, vostès duen
Conjugaison du verbe dur
dur = apporter, porter
- Verbe de la 2e conjugaison (-re, -er), irrégulier
- Gérondif : duent
- Participe : dut, duta, duts, dutes
Indicatiu Indicatif
Imperfet Imparfait
- jo duia
- tu duies
- ell, ella, vostè duia
- nosaltres dúiem
- vosaltres dúieu
- ells, elles, vostès duien
Passat perifràstic Passé périphrastique (le passé courant)
- jo vaig dur
- tu vas dur
- ell, ella, vostè va dur
- nosaltres vam dur
- vosaltres vau dur
- ells, elles, vostès van dur
Aussi : vares, vàrem, vàreu, varen.
Passat simple Passé simple (écrit)
- jo duguí
- tu dugueres
- ell, ella, vostè dugué
- nosaltres duguérem
- vosaltres duguéreu
- ells, elles, vostès dugueren
Futur Futur
- jo duré
- tu duràs
- ell, ella, vostè durà
- nosaltres durem
- vosaltres dureu
- ells, elles, vostès duran
Condicional Conditionnel
- jo duria
- tu duries
- ell, ella, vostè duria
- nosaltres duríem
- vosaltres duríeu
- ells, elles, vostès durien
Perfet Passé composé
- jo he dut
- tu has dut
- ell, ella, vostè ha dut
- nosaltres hem dut
- vosaltres heu dut
- ells, elles, vostès han dut
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo havia dut
- tu havies dut
- ell, ella, vostè havia dut
- nosaltres havíem dut
- vosaltres havíeu dut
- ells, elles, vostès havien dut
Passat anterior perifràstic Passé antérieur périphrastique
- jo vaig haver dut
- tu vas haver dut
- ell, ella, vostè va haver dut
- nosaltres vam haver dut
- vosaltres vau haver dut
- ells, elles, vostès van haver dut
Passat anterior Passé antérieur
- jo haguí dut
- tu hagueres dut
- ell, ella, vostè hagué dut
- nosaltres haguérem dut
- vosaltres haguéreu dut
- ells, elles, vostès hagueren dut
Futur perfet Futur antérieur
- jo hauré dut
- tu hauràs dut
- ell, ella, vostè haurà dut
- nosaltres haurem dut
- vosaltres haureu dut
- ells, elles, vostès hauran dut
Condicional perfet Conditionnel passé
- jo hauria dut
- tu hauries dut
- ell, ella, vostè hauria dut
- nosaltres hauríem dut
- vosaltres hauríeu dut
- ells, elles, vostès haurien dut
Subjuntiu Subjonctif
Present Présent
- jo dugui
- tu duguis
- ell, ella, vostè dugui
- nosaltres duguem
- vosaltres dugueu
- ells, elles, vostès duguin
Imperfet Imparfait
- jo dugués
- tu duguessis
- ell, ella, vostè dugués
- nosaltres duguéssim
- vosaltres duguéssiu
- ells, elles, vostès duguessin
Perfet Passé
- jo hagi dut
- tu hagis dut
- ell, ella, vostè hagi dut
- nosaltres hàgim dut
- vosaltres hàgiu dut
- ells, elles, vostès hagin dut
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo hagués dut
- tu haguessis dut
- ell, ella, vostè hagués dut
- nosaltres haguéssim dut
- vosaltres haguéssiu dut
- ells, elles, vostès haguessin dut
Imperatiu Impératif
Imperatiu Impératif
- tu duu
- vostè dugui
- nosaltres duguem
- vosaltres dueu
- vostès duguin
Formes du catalan central, selon la norme de l’Institut d’Estudis Catalans (orthographe de 2017).