Present Présent
- jo pretenc
- tu pretens
- ell, ella, vostè pretén
- nosaltres pretenem
- vosaltres preteneu
- ells, elles, vostès pretenen
Conjugaison du verbe pretendre
pretendre = prétendre, viser
- Verbe de la 2e conjugaison (-re, -er), irrégulier
- Gérondif : pretenent
- Participe : pretès, pretesa, pretesos, preteses
- Se conjugue comme entendre
Indicatiu Indicatif
Imperfet Imparfait
- jo pretenia
- tu pretenies
- ell, ella, vostè pretenia
- nosaltres preteníem
- vosaltres preteníeu
- ells, elles, vostès pretenien
Passat perifràstic Passé périphrastique (le passé courant)
- jo vaig pretendre
- tu vas pretendre
- ell, ella, vostè va pretendre
- nosaltres vam pretendre
- vosaltres vau pretendre
- ells, elles, vostès van pretendre
Aussi : vares, vàrem, vàreu, varen.
Passat simple Passé simple (écrit)
- jo pretenguí
- tu pretengueres
- ell, ella, vostè pretengué
- nosaltres pretenguérem
- vosaltres pretenguéreu
- ells, elles, vostès pretengueren
Futur Futur
- jo pretendré
- tu pretendràs
- ell, ella, vostè pretendrà
- nosaltres pretendrem
- vosaltres pretendreu
- ells, elles, vostès pretendran
Condicional Conditionnel
- jo pretendria
- tu pretendries
- ell, ella, vostè pretendria
- nosaltres pretendríem
- vosaltres pretendríeu
- ells, elles, vostès pretendrien
Perfet Passé composé
- jo he pretès
- tu has pretès
- ell, ella, vostè ha pretès
- nosaltres hem pretès
- vosaltres heu pretès
- ells, elles, vostès han pretès
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo havia pretès
- tu havies pretès
- ell, ella, vostè havia pretès
- nosaltres havíem pretès
- vosaltres havíeu pretès
- ells, elles, vostès havien pretès
Passat anterior perifràstic Passé antérieur périphrastique
- jo vaig haver pretès
- tu vas haver pretès
- ell, ella, vostè va haver pretès
- nosaltres vam haver pretès
- vosaltres vau haver pretès
- ells, elles, vostès van haver pretès
Passat anterior Passé antérieur
- jo haguí pretès
- tu hagueres pretès
- ell, ella, vostè hagué pretès
- nosaltres haguérem pretès
- vosaltres haguéreu pretès
- ells, elles, vostès hagueren pretès
Futur perfet Futur antérieur
- jo hauré pretès
- tu hauràs pretès
- ell, ella, vostè haurà pretès
- nosaltres haurem pretès
- vosaltres haureu pretès
- ells, elles, vostès hauran pretès
Condicional perfet Conditionnel passé
- jo hauria pretès
- tu hauries pretès
- ell, ella, vostè hauria pretès
- nosaltres hauríem pretès
- vosaltres hauríeu pretès
- ells, elles, vostès haurien pretès
Subjuntiu Subjonctif
Present Présent
- jo pretengui
- tu pretenguis
- ell, ella, vostè pretengui
- nosaltres pretenguem
- vosaltres pretengueu
- ells, elles, vostès pretenguin
Imperfet Imparfait
- jo pretengués
- tu pretenguessis
- ell, ella, vostè pretengués
- nosaltres pretenguéssim
- vosaltres pretenguéssiu
- ells, elles, vostès pretenguessin
Perfet Passé
- jo hagi pretès
- tu hagis pretès
- ell, ella, vostè hagi pretès
- nosaltres hàgim pretès
- vosaltres hàgiu pretès
- ells, elles, vostès hagin pretès
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo hagués pretès
- tu haguessis pretès
- ell, ella, vostè hagués pretès
- nosaltres haguéssim pretès
- vosaltres haguéssiu pretès
- ells, elles, vostès haguessin pretès
Imperatiu Impératif
Imperatiu Impératif
- tu pretén
- vostè pretengui
- nosaltres pretenguem
- vosaltres preteneu
- vostès pretenguin
Formes du catalan central, selon la norme de l’Institut d’Estudis Catalans (orthographe de 2017).