Present Présent
- jo sorprenc
- tu sorprens
- ell, ella, vostè sorprèn
- nosaltres sorprenem
- vosaltres sorpreneu
- ells, elles, vostès sorprenen
Conjugaison du verbe sorprendre
sorprendre = surprendre
- Verbe de la 2e conjugaison (-re, -er), irrégulier
- Gérondif : sorprenent
- Participe : sorprès, sorpresa, sorpresos, sorpreses
- Se conjugue comme aprendre
Indicatiu Indicatif
Imperfet Imparfait
- jo sorprenia
- tu sorprenies
- ell, ella, vostè sorprenia
- nosaltres sorpreníem
- vosaltres sorpreníeu
- ells, elles, vostès sorprenien
Passat perifràstic Passé périphrastique (le passé courant)
- jo vaig sorprendre
- tu vas sorprendre
- ell, ella, vostè va sorprendre
- nosaltres vam sorprendre
- vosaltres vau sorprendre
- ells, elles, vostès van sorprendre
Aussi : vares, vàrem, vàreu, varen.
Passat simple Passé simple (écrit)
- jo sorprenguí
- tu sorprengueres
- ell, ella, vostè sorprengué
- nosaltres sorprenguérem
- vosaltres sorprenguéreu
- ells, elles, vostès sorprengueren
Futur Futur
- jo sorprendré
- tu sorprendràs
- ell, ella, vostè sorprendrà
- nosaltres sorprendrem
- vosaltres sorprendreu
- ells, elles, vostès sorprendran
Condicional Conditionnel
- jo sorprendria
- tu sorprendries
- ell, ella, vostè sorprendria
- nosaltres sorprendríem
- vosaltres sorprendríeu
- ells, elles, vostès sorprendrien
Perfet Passé composé
- jo he sorprès
- tu has sorprès
- ell, ella, vostè ha sorprès
- nosaltres hem sorprès
- vosaltres heu sorprès
- ells, elles, vostès han sorprès
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo havia sorprès
- tu havies sorprès
- ell, ella, vostè havia sorprès
- nosaltres havíem sorprès
- vosaltres havíeu sorprès
- ells, elles, vostès havien sorprès
Passat anterior perifràstic Passé antérieur périphrastique
- jo vaig haver sorprès
- tu vas haver sorprès
- ell, ella, vostè va haver sorprès
- nosaltres vam haver sorprès
- vosaltres vau haver sorprès
- ells, elles, vostès van haver sorprès
Passat anterior Passé antérieur
- jo haguí sorprès
- tu hagueres sorprès
- ell, ella, vostè hagué sorprès
- nosaltres haguérem sorprès
- vosaltres haguéreu sorprès
- ells, elles, vostès hagueren sorprès
Futur perfet Futur antérieur
- jo hauré sorprès
- tu hauràs sorprès
- ell, ella, vostè haurà sorprès
- nosaltres haurem sorprès
- vosaltres haureu sorprès
- ells, elles, vostès hauran sorprès
Condicional perfet Conditionnel passé
- jo hauria sorprès
- tu hauries sorprès
- ell, ella, vostè hauria sorprès
- nosaltres hauríem sorprès
- vosaltres hauríeu sorprès
- ells, elles, vostès haurien sorprès
Subjuntiu Subjonctif
Present Présent
- jo sorprengui
- tu sorprenguis
- ell, ella, vostè sorprengui
- nosaltres sorprenguem
- vosaltres sorprengueu
- ells, elles, vostès sorprenguin
Imperfet Imparfait
- jo sorprengués
- tu sorprenguessis
- ell, ella, vostè sorprengués
- nosaltres sorprenguéssim
- vosaltres sorprenguéssiu
- ells, elles, vostès sorprenguessin
Perfet Passé
- jo hagi sorprès
- tu hagis sorprès
- ell, ella, vostè hagi sorprès
- nosaltres hàgim sorprès
- vosaltres hàgiu sorprès
- ells, elles, vostès hagin sorprès
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo hagués sorprès
- tu haguessis sorprès
- ell, ella, vostè hagués sorprès
- nosaltres haguéssim sorprès
- vosaltres haguéssiu sorprès
- ells, elles, vostès haguessin sorprès
Imperatiu Impératif
Imperatiu Impératif
- tu sorprèn
- vostè sorprengui
- nosaltres sorprenguem
- vosaltres sorpreneu
- vostès sorprenguin
Formes du catalan central, selon la norme de l’Institut d’Estudis Catalans (orthographe de 2017).