Present Présent
- jo indico
- tu indiques
- ell, ella, vostè indica
- nosaltres indiquem
- vosaltres indiqueu
- ells, elles, vostès indiquen
Conjugaison du verbe indicar
indicar = indiquer
- Verbe de la 1re conjugaison (-ar), régulier
- Gérondif : indicant
- Participe : indicat, indicada, indicats, indicades
- Se conjugue comme tocar
Le c devient qu devant e et i (toquem, toqui) pour garder le son [k].
Indicatiu Indicatif
Imperfet Imparfait
- jo indicava
- tu indicaves
- ell, ella, vostè indicava
- nosaltres indicàvem
- vosaltres indicàveu
- ells, elles, vostès indicaven
Passat perifràstic Passé périphrastique (le passé courant)
- jo vaig indicar
- tu vas indicar
- ell, ella, vostè va indicar
- nosaltres vam indicar
- vosaltres vau indicar
- ells, elles, vostès van indicar
Aussi : vares, vàrem, vàreu, varen.
Passat simple Passé simple (écrit)
- jo indiquí
- tu indicares
- ell, ella, vostè indicà
- nosaltres indicàrem
- vosaltres indicàreu
- ells, elles, vostès indicaren
Futur Futur
- jo indicaré
- tu indicaràs
- ell, ella, vostè indicarà
- nosaltres indicarem
- vosaltres indicareu
- ells, elles, vostès indicaran
Condicional Conditionnel
- jo indicaria
- tu indicaries
- ell, ella, vostè indicaria
- nosaltres indicaríem
- vosaltres indicaríeu
- ells, elles, vostès indicarien
Perfet Passé composé
- jo he indicat
- tu has indicat
- ell, ella, vostè ha indicat
- nosaltres hem indicat
- vosaltres heu indicat
- ells, elles, vostès han indicat
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo havia indicat
- tu havies indicat
- ell, ella, vostè havia indicat
- nosaltres havíem indicat
- vosaltres havíeu indicat
- ells, elles, vostès havien indicat
Passat anterior perifràstic Passé antérieur périphrastique
- jo vaig haver indicat
- tu vas haver indicat
- ell, ella, vostè va haver indicat
- nosaltres vam haver indicat
- vosaltres vau haver indicat
- ells, elles, vostès van haver indicat
Passat anterior Passé antérieur
- jo haguí indicat
- tu hagueres indicat
- ell, ella, vostè hagué indicat
- nosaltres haguérem indicat
- vosaltres haguéreu indicat
- ells, elles, vostès hagueren indicat
Futur perfet Futur antérieur
- jo hauré indicat
- tu hauràs indicat
- ell, ella, vostè haurà indicat
- nosaltres haurem indicat
- vosaltres haureu indicat
- ells, elles, vostès hauran indicat
Condicional perfet Conditionnel passé
- jo hauria indicat
- tu hauries indicat
- ell, ella, vostè hauria indicat
- nosaltres hauríem indicat
- vosaltres hauríeu indicat
- ells, elles, vostès haurien indicat
Subjuntiu Subjonctif
Present Présent
- jo indiqui
- tu indiquis
- ell, ella, vostè indiqui
- nosaltres indiquem
- vosaltres indiqueu
- ells, elles, vostès indiquin
Imperfet Imparfait
- jo indiqués
- tu indiquessis
- ell, ella, vostè indiqués
- nosaltres indiquéssim
- vosaltres indiquéssiu
- ells, elles, vostès indiquessin
Perfet Passé
- jo hagi indicat
- tu hagis indicat
- ell, ella, vostè hagi indicat
- nosaltres hàgim indicat
- vosaltres hàgiu indicat
- ells, elles, vostès hagin indicat
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo hagués indicat
- tu haguessis indicat
- ell, ella, vostè hagués indicat
- nosaltres haguéssim indicat
- vosaltres haguéssiu indicat
- ells, elles, vostès haguessin indicat
Imperatiu Impératif
Imperatiu Impératif
- tu indica
- vostè indiqui
- nosaltres indiquem
- vosaltres indiqueu
- vostès indiquin
Formes du catalan central, selon la norme de l’Institut d’Estudis Catalans (orthographe de 2017).