Present Présent
- jo obligo
- tu obligues
- ell, ella, vostè obliga
- nosaltres obliguem
- vosaltres obligueu
- ells, elles, vostès obliguen
Conjugaison du verbe obligar
obligar = obliger
- Verbe de la 1re conjugaison (-ar), régulier
- Gérondif : obligant
- Participe : obligat, obligada, obligats, obligades
- Se conjugue comme pagar
Le g devient gu devant e et i (paguem, pagui) pour garder le son [g].
Indicatiu Indicatif
Imperfet Imparfait
- jo obligava
- tu obligaves
- ell, ella, vostè obligava
- nosaltres obligàvem
- vosaltres obligàveu
- ells, elles, vostès obligaven
Passat perifràstic Passé périphrastique (le passé courant)
- jo vaig obligar
- tu vas obligar
- ell, ella, vostè va obligar
- nosaltres vam obligar
- vosaltres vau obligar
- ells, elles, vostès van obligar
Aussi : vares, vàrem, vàreu, varen.
Passat simple Passé simple (écrit)
- jo obliguí
- tu obligares
- ell, ella, vostè obligà
- nosaltres obligàrem
- vosaltres obligàreu
- ells, elles, vostès obligaren
Futur Futur
- jo obligaré
- tu obligaràs
- ell, ella, vostè obligarà
- nosaltres obligarem
- vosaltres obligareu
- ells, elles, vostès obligaran
Condicional Conditionnel
- jo obligaria
- tu obligaries
- ell, ella, vostè obligaria
- nosaltres obligaríem
- vosaltres obligaríeu
- ells, elles, vostès obligarien
Perfet Passé composé
- jo he obligat
- tu has obligat
- ell, ella, vostè ha obligat
- nosaltres hem obligat
- vosaltres heu obligat
- ells, elles, vostès han obligat
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo havia obligat
- tu havies obligat
- ell, ella, vostè havia obligat
- nosaltres havíem obligat
- vosaltres havíeu obligat
- ells, elles, vostès havien obligat
Passat anterior perifràstic Passé antérieur périphrastique
- jo vaig haver obligat
- tu vas haver obligat
- ell, ella, vostè va haver obligat
- nosaltres vam haver obligat
- vosaltres vau haver obligat
- ells, elles, vostès van haver obligat
Passat anterior Passé antérieur
- jo haguí obligat
- tu hagueres obligat
- ell, ella, vostè hagué obligat
- nosaltres haguérem obligat
- vosaltres haguéreu obligat
- ells, elles, vostès hagueren obligat
Futur perfet Futur antérieur
- jo hauré obligat
- tu hauràs obligat
- ell, ella, vostè haurà obligat
- nosaltres haurem obligat
- vosaltres haureu obligat
- ells, elles, vostès hauran obligat
Condicional perfet Conditionnel passé
- jo hauria obligat
- tu hauries obligat
- ell, ella, vostè hauria obligat
- nosaltres hauríem obligat
- vosaltres hauríeu obligat
- ells, elles, vostès haurien obligat
Subjuntiu Subjonctif
Present Présent
- jo obligui
- tu obliguis
- ell, ella, vostè obligui
- nosaltres obliguem
- vosaltres obligueu
- ells, elles, vostès obliguin
Imperfet Imparfait
- jo obligués
- tu obliguessis
- ell, ella, vostè obligués
- nosaltres obliguéssim
- vosaltres obliguéssiu
- ells, elles, vostès obliguessin
Perfet Passé
- jo hagi obligat
- tu hagis obligat
- ell, ella, vostè hagi obligat
- nosaltres hàgim obligat
- vosaltres hàgiu obligat
- ells, elles, vostès hagin obligat
Plusquamperfet Plus-que-parfait
- jo hagués obligat
- tu haguessis obligat
- ell, ella, vostè hagués obligat
- nosaltres haguéssim obligat
- vosaltres haguéssiu obligat
- ells, elles, vostès haguessin obligat
Imperatiu Impératif
Imperatiu Impératif
- tu obliga
- vostè obligui
- nosaltres obliguem
- vosaltres obligueu
- vostès obliguin
Formes du catalan central, selon la norme de l’Institut d’Estudis Catalans (orthographe de 2017).